CiutatBeta
La tarda del divendres 19 d’octubre vam descobrir i viure el barri de Sant Antoni de Barcelona gràcies a persones, entitats i espais significatius i significatives, claus per entendre el seu caràcter. La segona edició de CiutatBeta encetava amb una activitat inèdita i necessària de prospecció del territori, abans de treballar amb i per a ell en relació al concepte de la sostenibilitat, workshop del proper divendres 25 d’octubre al CCCB.
Recorregut pel barri de Sant Antoni. Activitat 01/05 CiutatBeta 2013
1) La seu de Xarx@ntoni ens va servir durant la primera hora i mitja per escoltar i prendre nota de quatre entitats crucials pel barri, cadascuna amb la seva filosofia i característiques pròpies però que creiem, compartien un fet i objectiu comú: establir xarxa i ponts entre els veïns, quatre plataformes especialitzades en acollir i donar resposta a les necessitats de ciutadans i ciutadanes de totes les edats. Aquestes són l’Associació de Veïns de Sant Antoni, L’AMPA de Ferran Sunyer, De Veí a Veí i la mateixa Xarx@ntoni.
Xarx@ntoni o la xarxa comunitària de Sant Antoni neix d’un procés participatiu que s’inicià a l’any 2002, que treballa per potenciar la xarxa social i solidària del barri, lluitar contra l’exclusió social, crear espais de participació i cooperació entre l’administració i la ciutadania, i fomentar la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació activa per un consum responsable. Actualment, duen a terme els seus objectius a través de comissions amb un nombre de membres estable d’unes 60 persones, grups autoorganitzats d’anàlisis, reflexió, coordinació i de proposta i seguiment de projectes. Les més destacades són la d’economia social, cultura popular i tradicions i recuperació de la memòria històrica del barri, la de convivència o la dedicada a les noves TIC, on destaca el projecte Sant Antoni sense fils, on es fan passes per tal de construir una xarxa comunitària per democratitzar l’accés a Internet.
http://xarxantoni.net/, La Xarxa Comunitària de Sant Antoni – xarx@ntoni. Un proceso participativo de transformación social, impulsado desde la comunidad (Revista de Educación Social –RES-)
L’Associació de veïns de Sant Antoni (AA.VV) és l’organització sense ànim de lucre més antiga de les quatre, que va néixer al 1968. La de referència al barri i que intenta donar resposta a les necessitats i inquietuds de les seves veïnes i veïns. Les seves àrees de treball són tan amplies com les que el barri cobreix, requereix, produeix o necessita. Com la cultura, l’ensenyament, l’urbanisme, el comerç, la cultura, l’ensenyament, l’urbanisme, els afers socials… estimulant la solidaritat, la convivència i recuperant la democràcia, que segons l’entitat, en els últims anys, s’ha mig perdut. Les seves reivindicacions i lluites històriques han servit per salvar les cases de la Gran Via de les Corts Catalanes “La Lactància” (núm. 475) i la Casa Golferichs – “El Xalet” (núm. 491), recuperar Cotxeres de Borrell, aconseguir una escola pública, guarderia, escola bressol, un institut, un centre de formació professional… De l’AA.VV sorgeixen diferents grups i espais especials i estables com l’Esplai Totikap, el grup de teatre Triangle, la Colla de Diables… com també són els encarregats de coordinar la Festa Major del Barri, entre altres festes populars.
De l’Associació de mares i pares d’alumnes de l’Escola Ferran Sunyer (AMPA Ferran Sunyer), a priori, podríem creure que es tracta d’una AMPA qualsevol, però a la seva presentació ens van deixar clar que estan molt vinculats amb el barri. I no només en la relació pares/mares-escola-filles/fills. Primer de tot, els hi agrada més referir-se a les sigles AFA i no AMPA, “Associació de Famílies d’Alumnes”, ja que aquestes poden ser de característiques i cònjuges diversos. L’important són les famílies i la seva missió, treballar per a complementar la tasca educativa de l’equip docent i de l’educació. I l’AMPA Ferran Sunyer ha fa amb escreix, d’activitats culturals, projectes de sensibilització i de promoure la participació de filles i fills amb el barri i la seva dinàmica, fins a una comunicació exhaustiva i singular, de temes d’interès per a tots els membres de la família.
http://www.ampaferransunyer.info/, http://www.familiesambveu.cat/
Per acabar, ens va acompanyar l’ONG de Veí a Veí, l’organització més jove de totes. Creada l’any passat a raó d’un motiu principal: s’adonen que hi ha diverses famílies al barri que tenen dificultats per satisfer les seves necessitats bàsiques (i que els recursos existents no donen l’abast per solucionar aquesta situació). Per resoldre-ho, amb els seus projectes fomenten l’autonomia d’aquestes perquè puguin recuperar el seu benestar personal el més aviat possible. I per un altre costat i en paral·lel, fomenten la solidaritat veïnal i creen i enforteixen vincles dins d’aquesta: benestar personal i una comunitat saludable. De moment, han construït una xarxa amb els comerciants, i alhora, es coordinen amb els Serveis Socials del barri. De veí a veí és una filosofia de vida al barri, una xarxa entre veïns que actualment proporciona productes frescos com carn, peix i fruita i articles de tot tipus nous o de segona mà. Sense perdre de vista el recursos existents i vehiculant les demandes cap les ajudes que proporcionen diverses institucions.
http://deveiaveibarrisantantoni.wordpress.com/, Els veïns del barri de Sant Antoni de Barcelona creen una ONG per ajudar-se els uns als altres (3/24)
I finalitzàvem aquesta primera part amb el projecte de Calàbria 66, compartit per aquestes quatre entitats i altres persones i associacions del barri. A la mateixa adreça que li dóna nom, roman l’antic edifici, actualment abandonat i en propietat de l’Ajuntament, que acollia la seu central de la ONCE a Catalunya. L’Associació de Veïns, en diversos articles a la premsa escrita i audiovisual a meitats del 2012, reclama l’obertura de l’edifici per al barri. Calàbria 66, després del treball d’un grup impulsor format per persones d’entitats del barri i obert a veïnes i veïns, es determina cap a un objectiu general, el d’aconseguir convertir un edifici de propietat municipal en un Espai Públic amb gestió compartida entre els diferents i, alhora, diversos actors implicats: Ajuntament, associacions, ens públics o privats, assemblees, veïns i veïnes… prioritzant l’acció socio-comunitària i format a partir de tres àmbits: el cultural, l’educatiu i el veïnal. Es preveu que l’edifici de Calàbria 66 estarà obert abans de finalitzar el 2015. La comissió de Calàbria 66 continua treballant en la definició d’aquest projecte compartit i pel barri.
) A les 18.30h ens desplaçàvem al segon punt i part de la jornada, al Centre Cívic Cotxeres Borrell, allí ens esperava Iolanda Escofet, Directora en funcions i ens seguia Alfons Barceló, Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de València i catedràtic de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, coneixedor del barri i expert en intervenció cívica.
El Centre Cívic Cotxeres Borrell és un equipament que ofereix una variada oferta per a tothom, especialitzat i sobretot, en arts escèniques: cursos i tallers, activitats de divulgació cultural, espectacles, cessions d’espai, suport a la creació escènica i activitats lúdico – educatives… Més que i només, en el propi barri de Sant Antoni i els seus ciutadans/ciutadanes, el centre és obert a barcelonines i barcelonins, fet que va suscitar el debat sobre la política de l’ajuntament vers aquest tipus de centres, en alguns amb un treball més comunitari i de proximitat amb el barri, o en altres, com és el cas, amb un enfoc “més de ciutat”. El centre és gestionat per Trànsit Projectes S.L des de fa més de deu anys i proposa una programació cultural amb unes 1.500 places entre tots els seus cursos i/o tallers. El centre fa públiques dues convocatòries anuals per a la presentació dels diferents artistes (individuals o col·lectius) que hi vulguin exposar, i també cedeix els seus espais amb tarifes diferenciades entre entitats amb ànim o sense ànim de lucre. Durant la Festa Major del barri, les cedeix gratuïtament a les associacions implicades.
http://www.cotxeresborrell.net, http://centrescivics.bcn.cat/ca, Sant Antoni a l’Ajuntament de Barcelona
Alfons Barceló, que va participar durant tota la tarda del recorregut del barri, escoltant i aportant la seva experiència com a veí involucrat amb diverses d’aquestes entitats, al Centre Cívic va aportar el seu punt de vista sobre Sant Antoni, que en un primer moment va ressenyar-lo amb una dicotomia d’estil de vida personal: pots viure-hi com un anònim com si d’una gran ciutat es tractés, o social i implicat gràcies a la multiplicitat d’entitats i activitats que s’hi mouen. És un barri molt viu i ell no en té cap dubte, després de viure-hi molts anys i en diverses èpoques, entremig dels seus viatges i estades llargues a l’estranger, ha pogut comprovar que després de 25 anys, Sant Antoni ha canviat completament. Amb una població que s’aproxima als 40.000 habitants, constitueix la frontera amb el districte de Ciutat Vella, i, per tant, el punt en què es comença a diluir el disseny del Pla Cerdà. Una situació limítrofa entre dos realitats urbanístiques pot ser la raó per la qual el barri de Sant Antoni tingui un caràcter diferent a la resta dels del districte de l’Eixample. És un barri més proper, on es practica més el veïnatge i on les mobilitzacions de la comunitat i les reclames davant les administracions encara continuen i aglutinen a diversos col·lectius del barri entorn a una idea comuna: construir un barri de tots i per tots.
Es destaca també durant la reunió que és un barri envellit, que en els últims dos anys han aparegut, sobretot al sud i el carrer Parlament com a centre neuràlgic, nous negocis “hipsters”: botigues, bars, restaurants…on el disseny i el caràcter s’imposen, i atrauen a la resta de ciutadans i turistes de Barcelona cap a Sant Antoni. Amplia una oferta comercial, de ja, històricament extensa i diversa, amb milers de punts de venda.
El Barri de Sant Antoni a viquipèdia, Memòria històrica del barri (diverses històries gràcies al grup de Xarx@ntoni), Història del barri per Toni Olives, Història de l’eixample d’Ildefons Cerdà, precursor de l’urbanisme racional modern (Aj.de Barcelona), Sant Antoni a Time Out, a El Periódico “Sant Antoni, el barrio modernillo de BCN”, “El barrio de Sant Antoni se relanza”, a EnBarcelona ¿Qué se cuece en Sant Antoni? , Sant Antoni comerç, El Mercat de Sant Antoni
3) I per acabar la ruta, sobre les 20h, arribàvem al bar Malasombra. El punt escollit estava previst per dos motius: descobrir una experiència sostenible, senzilla i curiosa, i fer una pausa amb cervesa inclosa, conversant i discutint sobre tot el que havíem escoltat i vist del barri de Sant Antoni.
El Malasombra està dins de Ca l’Alfredo o a l’inrevés. 2 conceptes diferents en restauració que comparteixen espai i NIF. Mentre Ca l’Alfredo és el típic restaurant gallec de tota la vida amb els seus menús diaris, el Malasombra és un bar de tapes i copes. Ca l’Alfredo de dia, Malasombra de nit. El Toti, responsable de Malasombra, ens explicava la raó del nom, d’un antic projecte personal com a dj en un local nocturn de la ciutat, i la manera com canvia el bar a partir de les 18h (entre Ca l’Alfredo i Malasombra, el local descansa una hora aproximadament), quan ell arriba: hi posa un cartell Malasombra davant de l’original que penja i despenja abans i després de cada sessió, passa unes cortines fosques, encén el videoprojector amb unes diapositives sensuals i posa música jazz… canvia l’ambientació en menys de 30 minuts. A més, Malasombra també aprofita el menjar que sobra dels menús de Ca l’Alfredo, per ofertar-ho en format tapes. Delicioses.
http://www.calalfredo.com/malasombra.html, Restaurant Ca l’Alfredo durant el dia i bar Malasombra durant la nit (BTV Notícies)
Mapa socio-geogràfic del Barri de Sant Antoni de Barcelona
Aquesta primera activitat de CiutatBeta al barri de Sant Antoni no hagués estat possible sense la participació i col·laboració de Lluís Carbonell, Xabier Ballesteros, Carme Ricart i Rafael García de Xarx@ntoni, Pep Sala de l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, Rafael Martínez de De Veí a Veí, Txus Banco i Jose Angel García de l’AMPA Ferran Sunyer, Joan Tarrida com a veí implicat amb Calàbria 66, Iolanda Escofet del Centre Cívic Cotxeres Borrell i l’Alfons Barceló. A totes elles i ells: moltes gràcies!!
